Pràctica 3: Distorsions Cognitives

Introducció:

El cognitivisme sorgeix a finals dels anys cinquanta, quan decau el conductisme. Aquest nou corrent psicològic s’interessa pels processos mentals implicats en el coneixement, és a dir, per l’atenció, la percepció, la memòria, la intel·ligència, el llenguatge i el pensament.

La psicologia cognitivista s’interessa per estudiar com les persones entenem el món en el que vivim i com captem la informació sensorial i la transformem, sintetitzem, elaborem, emmagatzemem, i finalment la fem servir, és a dir, el procés de com la cognició porta a la conducta.

Amb l’aparició del cognitivisme, l’esquema del conductisme:

ESTÍMUL- RESPOSTA- CONSEQÜÈNCIA

es transforma en l’esquema següent:

ESTÍMUL- ORGANISME- RESPOSTA- CONSEQÜÈNCIA

El model cognitivista diu, doncs, que davant d’un mateix estímul, cada organisme té una resposta diferent, ja que la conducta té a veure amb el que les persones tenim dins la nostra ment. Així doncs, si algú té pensaments negatius sempre, això acabarà incidint en el seu comportament.  Determinades formes de pensar tenen conseqüències desagradables i indesitjables en la nostra vida i en les nostres relacions. D’aquest tipus de pensaments se’n diuen distorsions cognitives,i són un conjunt de pensaments desajustats que poden provocar depressió.

Albert Ellis va ser el creador de la primera llista per enumerar els diferents tipus de distorsions cognitives, i va crear la REBT (Teràpia Conductual Racional Emotiva), anomenada ABC en anglès.

A= Activació d’experiències com problemes familiars, insatisfacció laboral, traumes infantils,... Tot allò que pugui ser productor de la infelicitat.

B= Es refereix a les creences (beliefs) o idees irracionals i autoacusatories que provoquen el sentiment d’infelicitat.

C= Són les conseqüències o símptomes neuròtics i emocions negatives que sorgeixen a partir de les nostres creences. Exemple: pànic depressiu, ràbia,.

Amb aquest mètode, Ellis intenta descobrir les irracionalitats del pensament humà i sanar les emocions doloroses, dramatitzades i exagerades que són conseqüència de les distorsions cognitives. Segons Ellis, no són els aconteixements (A) el que generen els estats emocionals (C), sinó la manera d’interpretar-los (B). Per tant, si es poden canviar els esquemes mentals, es podran generar nous estats emocionals més racionals i realistes.

La classificació de les distorsions cognitives creada per Albert Ellis és la següent:

1.      Generalització excessiva (Prendre casos aïllats i generalitzar la seva validesa a la resta).

2.      Abstracció selectiva (Enfocar exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona, i excloure la resta de característiques).

3.      Polarització o pensament tot o res (Interpretar esdeveniments o persones en termes absoluts).

4.      Desqualificació d’allò positiu (Desestimar experiències positives per raons arbitràries com la sort).

5.      Lectura del pensament (Pressuposar les intencions dels altres).

6.      Endevinar el futur (Predir o profetitzar el resultat d’esdeveniments abans que es donin).

7.      Magnificació o minimització (Sobreestimar o subestimar esdeveniments o persones).

8.      Raonament emocional (Formular arguments basats en com em sento i no en elements racionals).

9.      Etiquetar erròniament (Assignar un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva).

10.  Auto inculpació (Fer-se responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ho).

11.  Personalització (Assumir que un mateix o altres han causat determinades coses directament).

12.  Imperatiu categòric (Imposar-me a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que no ho hauria d’haver fet).

Més tard, Aaron Temkin Beck, va crear la TC (Teràpia Cognitiva) a principi dels anys seixanta, i va ampliar la llista d’idees irracionals. Treballant amb pacients depressius es va adonar que els pensaments negatius que tenien es podien classificar en tres grups: els que fan referència a ells mateixos, els que fan referència al món i els que fan referència al futur. El que va fer va ser començar a ajudar els pacients a identificar i avaluar aquests pensaments, i d’aquesta manera els pacients poden ser capaços d’avaluar les coses de manera més realista.

Pràctica:

La pràctica consisteix en trobar dos exemples de cada distorsió cognitiva segons la llista que va fer Albert Ellis:

1)      Generalització excessiva:

·       Una noia que ha tingut dues parelles i totes dues l’han enganyat pensa que tots els homes són infidels.

·       Li vaig explicar un secret a la meva millor amiga, i ella l’ha explicat a més gent, per tant, penso que no es pot confiar en ningú.

2)      Abstracció selectiva:

·       Em conviden a un casament i només penso en que no tinc res per posar-me.

·       La nit anterior vaig anar a una festa i tot i que m’ho vaig passar molt bé, cap a les 4 de la matinada em vaig discutir amb una amiga , per tant, només penso que la festa va ser un desastre.

3)      Polarització o pensament tot o res:

·       Un nen de 8 anys que respon malament a una pregunta del professor pensa que quan hagi de contestar sempre ho farà malament.

·       Tinc molts treballs per fer i molt poc temps disponible. M’he quedat fins a les 3 del matí fent un treball, i només penso que sóc un desastre, que sempre ho faig tot a última hora, que mai em sabré organitzar,...

4)      Desqualificació d’allò positiu:

·       He guanyat un concurs de dibuix, però perquè el nivell era molt baix.

·       Algú et diu que ets molt guapa, i tu dius que no, que és perquè avui t’has maquillat i has anat a la perruqueria.

5)      Lectura del pensament:

·       El meu xicot té un comportament estrany amb mi i l’únic que penso és que em vol deixar i que no sap com dir-m’ho.

·       Em diuen que porto un jersei molt original, i només penso que si m’ha dit original en comptes de maco, és perquè en realitat no li agradava.

6)      Endevinar el futur:

·       Jo sé que si discuteixo amb el meu cap i no faig el que em diu, em farà fora de la feina.

·       Si convido aquella noia que m’agrada tant al cinema, segur que em posaré nerviós i em dirà que no, per tant, no li dic.

7)      Magnificació o minimització:

·       Com que he suspès un examen, penso que no aprovaré la carrera.

·       Vas al metge i et troba colesterol. Tu penses que no és res, i que hi ha coses molt pitjors.

8)      Raonament emocional:

·       Avui estic molt contenta i em sento molt motivat, i em canvio de carrera sense pensar que fa temps que ha començat el curs, sense valorar els aspectes negatius.

·       Avui estic molt trista i sense ganes de fer res, i decideixo no anar a fer l’examen.

9)      Etiquetar erròniament:

·       Estava planxant i he cremat una camisa. Sóc una inútil.

·       Un noi es sent molt observat per un altre noi, i el primer que passa pel seu cap és “aquest tiu és gay” en comptes de pensar que pot mirar-lo per altres motius.

10)  Auto inculpació:

·       Si no li hagués dit al meu xicot que s’afanyés, no hauria tingut l’accident de cotxe.

·       Si jo hagués fet el dinar, la meva germana no s’hauria cremat cuinant.

11)  Personalització:

·         Jo li vaig dir que portés el currículum per aquella feina i la van agafar. Si té feina és gràcies a mi.

·         Em va convèncer per anar al cinema i quan vam ser allà vaig caure per les escales. Em vaig fer mal per culpa seva.

12)  Imperatiu categòric:

·         Una mare pensa que sempre ha de fer feliços els seus fills passi el que passi.

·         En comptes de sortir, m’hauria d’haver quedat a casa fent feina.

Reflexió:

En un primer moment, quan ens van fer l’explicació sobre les distorsions cognitives, i vam veure la llista que havia fet Ellis, em vaig espantar una mica, perquè em vaig sentir identificada amb quasi tots aquests pensaments irracionals.

Després, vaig veure que molts dels meus companys també es sentien identificats amb alguns, i em vaig adonar que la gran majoria de la gent, en algun moment de la seva vida, té distorsions cognitives, però això no vol dir que tots tinguem o haguem tingut una depressió.

Suposo que són pensaments comuns entre les persones, però que el fet que et puguin portar a la depressió depèn del grau d’intensitat i la freqüència amb que es tinguin aquestes distorsions cognitives.

És una pràctica que m’ha agradat molt perquè no coneixia el terme de distorsions cognitives, ni les classificacions que hi havia, i penso que és molt útil a l’hora de detectar possibles casos de depressió i poder ajudar a la gent a canviar el pensament que tenen. A mi, per exemple, m’ha servit per tenir un punt de vista diferent d’algunes coses, ja que sentir-me identificada amb aquests i després ridiculitzar-los amb algun exemple m’ha fet pensar que hi ha coses que no m’he de prendre tant a la valenta, ja que al final acabés carregant un pes que t’impossibilita viure la teva vida com t’agradaria.

El que si és veritat, és que encara que només es pensi de manera esporàdica i no s’interioritzin, són pensaments que porten a una negativitat que influeix en les nostres vides, ja que el que ens influeix de veritat no és el que ens passa, sinó la manera com ho afrontem, els pensaments que tenim.

“Las personas no se alteran por los hechos,

sino por lo que piensan acerca de los hechos”

                                                                                               Epictet (filòsof grec).