Coneixements previs:
Definició: La introspecció és el coneixement dels propis estats mentals mitjançant una pràctica reflexiva, és a dir, és una observació interior dels nostres actes o estats d'ànim o de consciència.
Pel que jo entenc, doncs, és com fer una mirada a dins nostre, dels nostres pensaments, sentiments i sensacions.
En el camp de la psicologia, és un mètode en el qual el pacient descriu les seves experiències basant-se en els sentits, la imaginació, els sentiments,... i d'aquesta manera, es facilita la interacció amb el psicòleg. Aquest mètode, va ser utilitzat inicialment per W. Wundt, creador de la psicologia científica, ja que segons ell, l'objecte de la psicologia és l'estudi de la ment, i el mètode que ha de seguir per assolir-lo és la introspecció entrenada.
Introspecció:
Me assegut a la cadira de l'escriptori, mirant cap a la finestra, i maleînt-me per no haver anat a classe el dia que es va fer la pràctica. Porto molts dies pensant que he de fer aquesta pràctica, i cada cop que m'hi havia posat, ho havia acabat deixant per un altre dia. Avui, però, he decidit que no hi havia més dies, l'havia de fer avui. Mentre pensava això, m'he fixat en les fulles dels arbres que tenen un color vermellós, i m'agrada. Els veïns de davant tenien el cotxe aparcat al mig del carrer. Són ben extranys aquests veïns. Tenen un gat. Maleït gat. He recordat la gran quantitat de vegades que està estirat al mig del carrer, o en una de les altres cases, i que jo arribo i em mira desafiant, com si sabés que em fa por, i finalment sóc jo qui es desvia del seu camí per passar lluny d'ell.
No podia deixar de sentir sorolls. La música que estava escoltant el meu xicot, el meu pare que ha obert la paperera, algun veí que ha tancat la porta,... Així que me aixecat i he anat a la meva habitació, he tancat la finestra i la porta, i m'he estirat al llit. He tornat a començar la pràctica, però realment era molt díficil per mi. De cop m'ha vingut molta fred, i m'he posat a dins del llit. Els llençols feien olor al meu xicot, i el meu cabell, que encara estava humit, feia olor a coco. He pensat que m'agrda aquest nou xampú, però que el meu cabell seguiex essent tant difícil de pentinar com sempre.Tenia molta fred al nas, i m'he tapat tot el cap amb la manta, deixant un foradet per mirar cap a fora a través de la finestra. Dins meu sentia com una mena de pressió al pit que m'acompanya des de fa dies. Sembla com si alguna cosa dins meu hagués d'esclatar.
He pensat amb el meu xicot. Ahir vam discutir. Ultimament les coses no són com abans. Vam perdre la feina (tots dos), el pis i la intimitat. He recordat quan estavem pintant la nostra botiga i vam demanar una pizza. He recordat el moment com si fos una pel·lícula, i jo fos la càmara. Estavem asseguts a terra, plens de pintura, totes les coses pel mig,.. teniem molta il·lusió.
He mirat per la finestra, i hi havia un cel clar, amb alguns núvols que semblaven de cotó fluix. M'hagués agradat tocar-los. Per un moment he pensat que m'agradaria ser un ocell, i de cop m'he enrrecordat de dijous al matí. Em vaig aixecar i, encara molt adormida, vaig anar al lavabo. Quan vaig obrir el llum vaig començar a sentir un soroll molt fort. El primer que vaig pensar és que hi havia una rata, i em va entrar molta por. Després vaig intentar localitzar d'on venia el soroll. Només podia venir de la reixa del conducte de ventilació. De cop hi vaig caure, hi havia un ocell atrapat! No era la primera vegada que passava. No vaig ser capaç de treure la reixa, així que vaig esperar que arribés el meu pare perquè tregues l'ocellet, tot parlant amb ell (amb l'ocell). Després he pensat que devia pensar l'ocell quan jo li parlava. No ho sé, però semblava com si m'entengués.
No he pogut evitar tornar a pensar en l'activitat que estic fent. Em costa molt. Dins el meu cap anava sonant una cançó que havia sentit abans de fer la pràctica. No me la podia treure del cap. Des de fa uns anys és molt fàcil per mi deixar la ment en blanc. No em refereixo a fer una introspecció ni res per l'estil. Sinó deixar la ment en blanc, no pensar absolutament en res, mirar un punt fix i desconectar, o deixar que soni una cançó. De cop ha sonat l'alarma del mòbil que indica que han passat els 10 minuts. S'ha acabat la meva introspecció.
Conclusió:
Realitzar aquesta pràctica ha estat molt dificil per mi. En primer lloc, perquè el dia que es va fer a classe jo estava malalta i no hi vaig anar, així, que a l'hora de posar-m'hi no sabia ni per on començar. En segon lloc, perquè m'ha costat molt deixar els meus pensaments que vagin sols, i no estic segura d'haver-ho fet realment.
És curiós com els pensaments van fent salts endavant i endarrere, en el passat, el present i el futur, com ens podem imaginar coses que no han passat i com recordem allò que hem viscut des de fora, veient les imatges com si nosaltres no fòssim els protagonistes, però visquen els sentiments i sensacions com a protagonistes que som.
M'hauria agradat tenir alguna tècnica per deixar el meu cap pensar lliurement, i tenir la certesa de si ho estava fent bé o no. M'ha deixat una sensació extranya aquesta pràctica. Com si hagués començat a endinsar-me dins del meu cap, però tingués un límit i no pogués passar d'aquí. Com si m'hagués quedat a mitjes amb l'exercici.
